La sensibilització d’Obama

En quantes vegades la forma domina el contingut...

Hi ha un programa electoral, que recull les propostes, però amb sort se’l llegeix un terç de la població. En canvi la televisió, la imatge…si sortim als mitjans (i especialment la tele) amb una bona música i envoltats de líders de masses del meu poble (com és el món de l’espectacle), això ja és una altra cosa.

El que no li negarem al vídeo electoral d’Obama és l’elegància, el bon gust i la sensibilitat necessàries perquè mirem un vídeo de campanya electoral y ens agradi.

Al marge de rostres bonics i reconeguts, el muntatge aconsegueix gràcies a la seva melodia i a les diferents veus que hi participen contagiar l’espectador. A més la tonalitat de les imatges, en blanc i negre juga amb la tradicional convivència no-fàcil de les dues races més presents al país nord-americà.

Si analitzem el contingut del vídeo, veiem que no diu res de nou que no prometi un candidat a la presidència (bé encara no és ni això) o una persona que vol arribar a liderar un país. El lema Yes We Can (nosaltres podem), no és res que cap altre aspirant no ens hagi promès. En tot el vídeo només apareixen tres paraules escrites a més del lema del polític: aquestes són Canvi, Hope i un altre cop Hope que es converteix en Vote. La sensació és que tot surt molt harmònic, és a dir, el vídeo uneix diferents personalitats, de diferents sectors, i les diferents races (amb especial èmfasi la negra i la blanca) i tot sense que quedi forçat, d’una manera molt natural.

El carisma, el tarannà d’un polític són importantíssims i això és el que diferència Obama de la resta d’aspirants. Ha contagiat entusiasme, si bé que un vídeo o qualsevol acte de propaganda electoral no hauria de ser suficient per decidir el nostre vot.