La importància o el perill del producte cultural o comercial

Cantas bien pero tú no vales porque no eres un producto! Aquesta és una de les frases més mítiques d’aquest cantant frustrat reciclat en jurat d’un programa de cant, d’un programa que fa del cant un espectacle que mira per sobre de tot la rendibilitat. És igual que cantis bé o no, perquè l’important és que ens serveixis per fer caixa. La frase deixa que clar que la indústria ja no amaga els seus interessos.

L’assumpte té per mí dos problemes: el primer, és que amb una imatge tan planificada, és a dir, tan estudiada i poc verídica, calcant (perquè ni tan sols és original) la típica façana de xicot dur hagi aconseguit que se’n parli d’ell (cosa que no havia aconseguit ni com a publicista i en el seu intent de cantar). I l’altre problema es refereix al programa que li donat la oportunitat d’interpretar el seu paper de rebel sense causa i de borde infranquejable, és a dir, O.T. I aquest segon inconvenient, és més moral, si volen , i fa referència a la forma com es reformen els programes. Un programa s’ha d’anar reiventant per no saturar a l’audiència, i en Risto Mejide no és més que un dels instruments que va introduir el programa per reenganxar a un públic que ja no aguantava més edicions d’un format molt explotat. Moralment qüestionable, l’estratègia d’imatge els hi ha sortit perfecte i amb les seves desqualificacions als concursants ha afegit allò que li mancava a un programa de futurs cantants, més morbo. Si s’adonen la paraula concursant no ha sortit fins a l’última frase...