La màquina i l’ésser humà, ¿relacions emocionals?

Les barreres entre allò real i allò virtual es difuminen cada cop més. La xarxa ja no és una realitat distant i llunyana sinó que ha penetrat profundament en la vida de la gent, modificant costums i actituds. Els humans ja no només consultem la xarxa, sinó que ens comuniquem, ens expressem, creem comunitats virtuals, i fem la compra o hi treballem. És per aquest profund arrelament d’Internet i de la tecnologia en general en la rutina diària de les persones, que té importància en Carlos Jiménez, de nom comú, però ment privilegiada.
Aquest enginyer madrileny es va fer famós per descobrir, quan encara estudiava Telecos, el primer antivirus a Espanya. Poc més tard crearia una empresa, Anyware, que cinc anys més tard vendria al gegant nord-americà McAffe per uns quants milions d’euros. Poc més tard creà Secuware, l’empresa encarregada de la seguretat informàtica de l’administració pública de l’estat espanyol. Però èxits apart, la constància i la inquietud d’aquest home han fet que s’hagi embarcat en un projecte que, de sortir endavant, donaria un nou tomb a les relacions entre els homes i les màquines. Jiménez treballa diverses fórmules per tal que els ordinadors percebin a través del nostre olor el nostre estat d’ànim. S’imaginen que d’aquí uns anys el seu ordinador detectés el seu nivell d’estrès o de tristor? Sens dubte les relacions entre màquina i humà tenen nous e insospitats capítols per escriure.